Benvolguts,
Repassant la carpeta on guardo papers, escrits, fotografies i records de la “Colla” m’he emocionat molt.
He recordat reunions en què vam explicar i compartir emotives vivències, problemes i alegries mútues, sortides de final de curs, celebracions de Nadal…i m’he adonat que, de broma en broma, alguns, fa prop de set anys que ens coneixem i que hem anat teixint una molt bona relació.
Com passa el temps! Com ha anat canviant la nostra situació i la nostra vida!
Sembla que, sense en Jordi, hauria de tenir més temps lliure, però no és així.
Sovint, les activitats de la colla, imprevisiblement, se m’encavalquen amb d’altres compromisos familiars i, forçosament, he d’acudir allí on més em necessiten.
Els problemes de salut familiars i altres trifulques que, des del més d’octubre fins abans de Nadal, he anat superant, m’han fet fer moltes “campanes”, però: “Any nou vida nova”. Passo pàgina, i comencem-lo amb celebració! Sí, aviat, d’aquí a pocs dies, el set de febrer faré 75 anys i això cal que ho celebrem!
He arribat a la tardor de la vida. La tardor de la meva vida. Però manllevaré les paraules de William Wordsworth quan diu:
“Encara que res no pot tornar-nos l’hora de l’esplendor a l’herba i de la glòria a la flor, no ens hem d’afligir, sinó que hem de retrobar força en allò que hem deixat enrere” .
Que bonic oi?
Transcric, també, un bocí d’un text que m’ha agradat i que vull compartir perquè em sembla que a vosaltres també us pot agradar:
“Molts arbres perden les fulles quan arriba la tardor. A la vida patim, sovint, una pèrdua semblant. Els pares es fan vells i moren; els fills se’n van de casa ; la mort o la separació poden portar un matrimoni al seu final. A la feina es pot perdre poder o prestigi quan col•legues més joves ens substitueixen.
És normal que ens sàpiguen greu les pèrdues que experimentem, però el temps ens portarà noves oportunitats. Quan haurem superat els papers i responsabilitats de quan érem joves, tindrem la llibertat de ser de debò nosaltres mateixos.
Podem expressar la nostra utilitat i creativitat sota formes d’elecció pròpies. Ens hem desfet de relacions, de responsabilitats o de negocis, però el tronc i les branques del nostre Jo romanen encara. Una vegada més podem ser persones per dret propi. Descobrirem sortides noves a les nostres energies i trobarem formes noves de servir els altres.”
Avui, és la primera trabada de curs que faig amb vosaltres i també la darrera.
Vaig aterrar al grup (quina fal•làcia) per fer servei, per ajudar en la mesura que em fos possible a d’altres persones que es trobaven en una situación similar a la meva i en realitat he estat jo la qui més he rebut. La qui més me n’he beneficiat. Heu estat vosaltres els qui, desinteressadament, m’heu ajudat i enriquit. Sou una colla ben cohesionada i amb molta empenta per fer coses. Jo, si puc, em sentirté més útil explorant alktres Camps…
Dono les gràcies a tothom, companys, companyes i professionals, per les bones i agradables estones que hem compartit, pels consells que he escoltat i per l’afabilitat amb què m’heu acollit i tractat. Gràcies, Xabier per la paciència que has tingut per fer-nos entrar a la dinàmica de la informàtica, especialment en la confección del Blog, i per la teva generositat i comprensió: gràcies Anna i Teresa per la vostra desinteresada i eficient dedicació. I per la frescor de les vostres rialles. Són un bálsam…
Ja sabeu que a mi m’agraden molt les frases i les dites i n’hi ha una que no recordo de qui és, però que trobo molt encertada, que diu “Els amics no es fan es troben” i aquí n’he trobats de molt bons. Compteu amb mi per tot allò que us calgui., em recordaré de vosaltres i segur que per l’Ana, la Lidia, l’Emmanuelle o L’Eduard aniré sabent què feu…
Una abraçada ben forta i moltes gràcies per tot,
Barcelona, 21 de gener de 2013