Diuen que en la convivència
es veuen els defectes dels altres.
Al teu costat m’he vist els meus
doncs tu no en tenies cap.

Així vaig trobar el camí d’estimar-te
i que no s’ha torçat
encara que ja no estiguis
al meu costat.

Jo crec que ens trobarem.
M’han dit que això no és possible,
per tant, guardem un trosset de cel,
per si em mereixo anar al teu costat.

Quan estava al teu costat, et repetia:
“Passi el que passi, sempre t’estimaré”.
Ara, encara més que mai,
perquè voldria, estar al teu costat.

Barcelona 05.09.2013
(6 mesos sense tu, Isabel)