Ahir vam tenir la nostra segona trobada d’aquest curs.

Per no canviar de costum regnava l’alegria i la bona convivència en el grup.

De bon començament, Carmen L. ens va gratificar amb uns moments de relaxació, aquesta vegada amb una música preciosa. Moments que hauríem de repetir de tant en tant al llarg del dia per així prendre’ns la vida més assossegadament, “positivar” com diem a França!

Després Maite ens va proposar reflexionar desde la vida: i jo què faria si tornés cap enrere en el temps? des d’un poema de Jorge Luis Borges:

Instantes

Si pudiera vivir nuevamente mi vida,
en la próxima trataría de cometer más errores…

Llegeix-ho sencer en
http://www.poemas-del-alma.com/instantes.htm#ixzz2hlyxBIKc

Entre tots vàrem crear el nostre propi poema “Instants”:

Si pogués viure novament la meva vida
no me la prendria tan seriosament.
Sóc tan ximple que tornaria a ser igual que en el passat.
Intentaria ser més freda i m’agafaria menys als sentiments,
viure més les meves coses.
No canviaria gaire, potser no m’ amoïnaria tan pels afers diaris
(que normalment és resolen sols)
Tornaria a caminar per les mateixes senderes
perquè tots donen sentit al conjunt.
Tractaria de tenir només bons moments.
Posaria una cara que no s’endevinés el que penso.
Intentaria viure més intensament en el “aquí” i “ara”,
no pensaria en el demà.
Viuria el dia a dia amb alegria gaudint de les petites coses.
Seria més egoista, pensant més en mi i no tant en els altres.
Viuria la vida amb més optimisme i impuls,
sense deixar-me influenciar pels altres.
No seria tan tímida i em llançaria més cap a davant.
Viuria més temps a la muntanya, envoltada de natura i postes de sol.
Posaria més tendresa al meu voltant.
Viuria sempre el present sense mirar ni cap enrere, ni cap al futur.