El carrero dels miracles

El carreró dels miracles és, probablement, l’obra més popular i traduïda de Naguib Mahfuz. La força i cruesa amb què Mahfuz descriu les imatges de la desgràcia i la joia que formen les vides en aquest carreró del Caire han convertit aquesta novel·la coral en una peça fonamental de l’obra del premi Nobel i en un referent de la literatura àrab contemporània.

Naguib Mahfuz[nbsp](el Caire, 1911-2006) és l’escriptor més important de la literatura àrab contemporània, i l’únic, fins al moment, que ha sigut guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Considerat per la crítica el principal innovador de la literatura àrab, és autor de més de trenta novel·les.

Continua llegint

Trobada del 18 de febrer

Aquest mes hem tingut dues sessions seguides, una per visionar i una altre per poder valorar la pel.lícula “Bailando la vida” Finding Your Feet 2016. (segons la nostra traducció diu: Trobar el teu equilibri després de circumstàncies adverses).
Van sorgir diferents temes, ja que la pel·lícula en tocava molts i interessants.

Va començar el col·loqui amb la Montserrat C. i a la pregunta: Quina escena t’ha cridat l’atenció? va comentar que es va sentir identificada amb el nét ballant, i també amb el tema de l’Alzheimer per com afecta i preocupa als cuidadors. Continua llegint

Trobada 11 de febrer

“Bailando la vida” una pel.lícula Europea
En el moment de l’arribada entre salutacions i parlaments ens costa una mica començar la sessió.
El Xabier va fer silenci i la Sílvia va repartir un full amb unes preguntes per ajudar-nos a reflexionar sobre les diferents qüestions de la pel·lícula i comentar amb el col·loqui del pròxim dia 18 de febrer, com ens ha impactat i les vivències que hem sentit més pròximes al nostre entorn.
“Bailando la vida”, ens va agradar perquè té moments divertits i també molt de contingut. Tothom a la sortida vam coincidir que havien passat dues hores ben entretingudes i que van gaudir del cinema

Un resum de “bailando la vida”


A veces las peliculas son la realidad de la vida y uno se queda perplejo por las respuestas.
Como la que le dice el hombre a su mujer cuando les pillan en la habitación oscura: “no es lo que te figuras”, la reacción de la mujer de marcharse es normal. Marchó a casa de su hermana que vive una vida tranquila con sus sesiones de baile.

De esta forma se distrae de su mal, que su hermana no conoce. Pero en la academia de baile conoce a un amigo de su hermana, que por cierto está casado, pero que tiene la mujer ingresada en una residencia ya que sufre Alzheimer. Cada dia va a estar con ella y la cuida hasta que llega un día que ella no le reconoce y se vuelve agresiva y al final se muere.
La muerte siempre la tenemos segura, pero nunca sabes cuando llegará. A la hermana también le llego su hora y fue un golpe duro para ella..
En el entierro también acudió su marido, le suplicó que volviese con ella, pero no confió en las palabras. Veía cómo el amigo de su hermana le estaba observando. Pero al final recapacitó y fue a buscar al amigo. El se había marchado en su barca, pero ella empezó a correr por la orilla hasta que dio con él.
Resumen: “cada olleta té la seva tapadoreta” (refranyer.dites.cat)

Montserrat R.

Trobada 21 de gener 2019

El passat dilluns ha estat la primera trobada de l’any per la qual cosa moltes salutacions i felicitacions per Nou Any i molt de xivarri en trobar-nos després de tants dies.
Seguidament la Carme ens va fer una bona relaxació treballant els braços i la respiració, gratificant com sempre.
Després hem comentat com va anar la trobada de Nadal, donant algunes de nosaltres les nostres diverses opinions i com sempre s’ha d’intentar millorar per any que ve.

Continua llegint