La soledad de las personas mayores

Publicat el per
Respon

Miguel de Unamuno, en su conocido ensayo Soledad, distingue dos formas de soledad: la buscada y la impuesta. La primera la buscamos voluntariamente como un ámbito de reencuentro personal, de meditación, de distanciamiento del mundo, como una ocasión para profundizar en lo que somos. Somos seres esencialmente políticos y sociales, pero necesitamos también momentos de aislamiento para profundizar en lo que somos y en lo que hemos venido a hacer en el mundo. La segunda soledad no es intencional, viene impuesta. Es la última consecuencia de la sociedad de la desvinculación. Es la soledad que sufren muchas personas mayores, especialmente en las grandes ciudades. Viven solas y querrían sentirse acompañadas. Anhelan tener vínculos, pero pasan los días y las semanas, sin hablar con nadie. A veces, mueren y nadie las echa de menos. Es la consecuencia de una sociedad fragmentada. Continua llegint →

“L’elegància de l’eriçó”

Publicat el per
1

1Pensaments entre de molts que hi ha al llibre:
On es troba la bellesa?
En les coses grans que, com les altres estan condemnades a morir, o bé en les petites que, sense aspirar a res, saben incrustar en l’instant una gemma d’infinits?
Us recomano llegar aquest llibre, hi ha pensaments interessants.
Muriel Barbery Editorial: EDICIONS 62; ISBN: 9788429768978

Aniversari de la besàvia Angelina

Publicat el per
Respon

La nostra mare ha complert 100 anys! Ens ha semblat que malgrat el seu deteriorament, valia la pena fer-li una petita festa d’aniversari.IMG-20170415-WA0005

Ens hem pogut reunir el dissabte 8 d’abril tota la família, amb els seus 11 besnéts que li han regalat un preciós ram de flors i tots hem cantat cançons que a ella li agradaven,semblava que les reconeixia perquè somreia i picava de mans també li hem portat un pastís i ha bufat les espelmes! Ha sigut molt emocionant.!!!Madre Carmen L.

No sabrem qué ha pogut sentir però estava contenta i més desperta, segur que en veure’ns a tots li hem pogut transmetre el nostre afecte i l’alegria de poder-la acompanyar.

Tant de bo continuï com ara i podem anar celebrant totes les petites festes familiars al seu costat.

“Estem morint malament”

Publicat el per
Respon

Joan Carles Trallero, metge de malalts terminals

Tinc 55 anys. Soc de Barcelona. Soc metge, especialista en cures pal·liatives i acompanyament espiritual. Estic casat i tinc tres fills, Política? Diàleg, sempre! Creences? Soc cristià. Prepara’t per morir bé… i segur que viuràs millor!

‘Destellos de luz’
Pensa-hi: has de morir. La principal qüestió de la filosofia és com viure bé, i això inclou morir bé. El doctor Trallero viu amb la mort cada dia, i per això conversar amb ell és un curs accelerat de bona vida, la corona de la qual és una bona mort. Llegir el seu acabat de publicar llibre Destellos de luz en el camino ( Libros de Vanguardia) és una il·luminació emanada de la seva dotzena d ’històries d’acompanyament de malalts terminals: casos dels quals ha estat testimoni com a director mèdic de cures pal·liatives del programa Suanity ( www.suanity.com) i de la Fundació Paliaclinic ( www.fundacionpaliaclinic.com). Què hi ha més important que morir bé després d’haver viscut feliç?

A què es dedica?
A fer més suportable a altres éssers humans el camí cap a la seva destinació final.
Malalts terminals.
Intento pal·liar el seu patiment, ajudo a morir bé.
Se’n diu cures pal·liatives, no?
Una especialitat en la qual haurien de ser mínimament formats tots els metges.
No ho estan?
Ens formen per evitar la mort…, quan és inevitable que tots morirem! Continua llegint →