La Mulassa en fa 450!

Des d’aquell llunyà 1568, la Mulassa de Barcelona ha recorregut tota la ciutat i ha viatjat multitud de vegades més enllà del terme marcat per Collserola i pels rius Besòs i Llobregat… fins i tot ha viatjat pel Mediterrani! Són 450 anys de fets rellevants, de prohibicions per ballar i llançar fuets, de perseguir a la canalla i de deixar-se acariciar. 450 anys de rebre monarques, de sortir a la televisió, de fer entremaliadures i fins i tot de ballar dins alguna escola. Amb fets i històries obscures però també de molt curioses i entretingudes, la Mulassa està disposada a tot per celebrar aquest aniversari amb tota la pompa. No us en perdeu detall! Continua llegint →

Casa Ardiaca

El carrer de Santa Llúcia, on destaca la Casa de l’Ardiaca

En aquest edifici vivia la jerarquia eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII quan la catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors. La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir a la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb portada de decoració Renaixentista, pati interior columnado, galeria, escalinata i font central.
En 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. L’A juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-ho amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes. Continua llegint →

El refrany ja ho diu: ‘Sant Antoni del porquet, sempre s’escau en disset’, en referència al 17 de gener, diada de Sant Antoni Abat. A Barcelona, aquesta festa se celebra a través de tot un cicle festiu que comprèn tot el mes de gener i aplega un seguit d’actes ben variats entorn del foc, els cavalls, els carruatges, i fins i tot els diables.

Les cavalcades dels Tres Tombs, la de Barcelona i la de Sant Andreu de Palomar, són alguns dels actes més populars de la festa
Cal remuntar-se molts segles enrere per trobar els orígens dels Tres Tombs. Els romans solien fer passejades circulars amb animals al voltant dels temples per tal que els déus els fossin propicis. A Catalunya, segons documenta Joan Amades en el Costumari Català, també es practicaven cerimònies semblants.

Els Tres Tombs, ja practicats en terres mediterrànies abans de l’auge de la cristiandat, són probablement l’expressió tradicional més antiga que se celebra a Catalunya.

La Federació Catalana dels Tres Tombs, hereva de les confraries que erigiren Sant Antoni com el protector dels animals, defensa la màxima cura amb el qual són tractats tots els animals que participen de la cerimònia.
Segons l’etnòleg Xavier Orriols, actualment la celebració dels Tres Tombs s’ha constituït en un magnífic pretext per “considerar tots els coneixements, tècniques i oficis inherents, suara obsolets o marginals. En la mesura que estirem aquest fil, ens obre un ventall de possibilitats insospitades a la consideració d’un patrimoni que fins ara solament interessava als etnòlegs i antropòlegs”. Una finestra des d’on albirar el passat, els costums de la Catalunya no industrialitzada, i imaginar com vivien les generacions que van trepitjar Catalunya molt abans que nosaltres.