Trobada 14 de maig

Publicat el per
Respon

Hem començat la sessió amb el Xabier acompanyat de la Maite, antiga companya nostra del Serveis Socials, que ha vingut a fer-nos costat, també la Patrícia que està fent una tesi sobre “Politiques Socials Cures Comunitaries” i l´hi interessa les nostres opinions. Ens va fer algunes preguntes de sobre el tema, aquí una petita mostra:
Com vam connectar amb el grup?
Com es preparen les trobades?
Com es trien les diferents activitats?
Quines activitats fem?
L’Administracio dóna suficient soport?
Per acabar en va proposar una paraula de resum respecte a la Colla, la més anomenada va ser «Amistat »
Aquest canvi d’impressions va servir al grup per conèixer-nos una mica més, cosa que sempre és convenient i es va visualitzar com estem de ben integrats en el grup. Continua llegint →

La història més maca del món

Publicat el per
Respon

El dia 18 de gener d’enguany, la meva vida va canviar totalment i va ser un canvi molt positiu. A la meva parella li van diagnosticar un càncer.

Tot i que el terme espanta molt i que no estem preparats per a la malaltia, vaig començar a entendre que havia de viure realment la vida, gaudir de cada moment i entendre que la paraula càncer es vida.

No em podia enfonsar, havia de ser el pilar bàsic de la meva parella. Així que primer vaig començar a entendre el que volia dir càncer i vaig llegir llibres per informar-me’n. També havia de buscar recursos per afrontar la situació i viure la malaltia com la història més maca del món.

Com a parella, havia de buscar algun recurs per poder expressar les meves pors, un lloc on no existís la malaltia i on pogués expressar les meves emocions: riure, cantar, plorar, ballar… Així que, mitjançant un gran professional i amic, vaig trobar un espai on els qui vivim amb una persona que té una malaltia, ha patit un accident o ha perdut un ser estimat ens sentim cuidats: l’escola de cuidadors.

Ahir vaig entendre que ara tenia a la vida una doble funció: parella sentimental i cuidadora. Vaig entendre el concepte de cuidar. Moltes persones que som cuidadors no ho sabem realment i no són conscients de la importància de la nostra tasca.

Amb aquest escrit vull reconèixer la gran feina que fan tots els cuidadors i que la seva implicació amb el malalt és un acte d’amor, de generositat, de valentia i de gratitud.

MARTA PAGÈS I LLINÀS Barcelona

La Vanguardia 12/05/2018

“VULL”: Un conte de Jorge Bucay

Publicat el per
Respon

Vull que m’escoltis sense jutjar-me.
Vull que opinis sense aconsellar-me.
Vull que confiïs en mi sense exigir-me.
Vull que m’ajudis sense intentar decidir per mi.
Vull que tinguis cura de mi sense anul·lar-me.
Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi.
Vull que m’abracis sense asfixiar-me.
Vull que m’animis sense empènyer-me.
Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis sense mentides.
Vull que t’apropis sense envair-me.
Vull que coneguis el que més et disgusta de mi.
Que ho acceptis i no provis de canviar-ho.
Vull que sàpigues… que avui pots comptar amb mi…
Sense condicions.

 

 

Jorge Bucay (Buenos Aires, 30 de octubre de 1949) 
psicodramaturgo,terapeuta y escritor argentino.

Sant Jordi 2018

Publicat el per
Respon

En petit grup la Cristina, la Conxa i jo vam visitar el Palau de la Generalitat.

 

El que s’acostumava a fer éra visitar la Capella de Sant Jordi en aquest dia tan senyalat, encara que aquest any al no haver govern no hi havia festa com els altres anys.

 

 

 

 

Feia temps que no hi anàvem i després de fer una hora de cua, ja que hi havia molta Continua llegint →

Conferència dolor crónic

Publicat el per
Respon

El passat 26 d’abril vam assistir a aquesta trobada que va fer la Metgessa de família M.José Jimenez molt professional i amable que ens va donar molta informació per com s’havia d’actuar per disminuir aquestes molèsties.

 

 

Va parlar de les diferències entre dolor agut i el dolor crònic. Ens va recomanar de fer ejercici moderat, dieta adequada com la mediterrània i no prendre gaires fàrmacs Continua llegint →