Tres Tombs 2018

tres tombs 1El refrany ja ho diu: ‘Sant Antoni del porquet, sempre s’escau en disset’, en referència al 17 de gener, diada de Sant Antoni Abat. A Barcelona, aquesta festa se celebra a través de tot un cicle festiu que comprèn tot el mes de gener i aplega un seguit d’actes ben variats entorn del foc, els cavalls, els carruatges, i fins i tot els diables.

Les cavalcades dels Tres Tombs, la de Barcelona i la de Sant Andreu de Palomar, són alguns dels actes més populars de la festaTres_Tombs_206
Cal remuntar-se molts segles enrere per trobar els orígens dels Tres Tombs. Els romans solien fer passejades circulars amb animals al voltant dels temples per tal que els déus els fossin propicis. A Catalunya, segons documenta Joan Amades en el Costumari Català, també es practicaven cerimònies semblants.
Tres_Tombs_a_Igualada

Els Tres Tombs, ja practicats en terres mediterrànies abans de l’auge de la cristiandat, són probablement l’expressió tradicional més antiga que se celebra a Catalunya.

La Federació Catalana dels Tres Tombs, hereva de les confraries que erigiren Sant Antoni com el protector dels animals, defensa la màxima cura amb el qual són tractats tots els animals que participen de la cerimònia.
Segons l’etnòleg Xavier Orriols, actualment la celebració dels Tres Tombs s’ha constituït en un magnífic pretext per “considerar tots els coneixements, tècniques i oficis inherents, suara obsolets o marginals. En la mesura que estirem aquest fil, ens obre un ventall de possibilitats insospitades a la consideració d’un patrimoni que fins ara solament interessava als etnòlegs i antropòlegs”. Una finestra des d’on albirar el passat, els costums de la Catalunya no industrialitzada, i imaginar com vivien les generacions que van trepitjar Catalunya molt abans que nosaltres.3-tombs-barcelona-1

Racons de Barcelona nº1

Catedral de Barcelona

Porta de San Iu

La porta de Sant Iu: La porta més antiga de la Catedral de Barcelona.

La porta de Sant Iu és l’element més arcaic de l’exterior de la Catedral. A les parets i a la façana del carrer dels comtes hi ha unes arcuacions romàniques i finestrals de mig punt. També tenen un caràcter molt antic els relleus amb monstres entrellaçats i lluites de guerrers contra monstres. Dues làpides que flanquegen la porta commemoren la fundació del temple actual. Continua llegint

Yo busco la felicidad dentro de la infelicidad.

boada

Dra. Boada
Tengo 69 años biológicos, pero energéticamente tengo la edad que quiero tener. Soy barcelonesa. Estoy casada con mi socio, cofundador de la Fundación ACE. Tengo un hijo, y sumamos ocho nietos. Mi fe política es el respeto a las convicciones ajenas. Creo en el pacto y en la bondad de las personas

Yo busco la felicidad dentro de la infelicidad.
¿Por qué dice eso?
Vivo en un mundo de fracaso, no puedo curar la demencia, pero sí retrasarla, paliar sus síntomas y acompañar en la lucha.
Eligió un campo complejo.
Durante un periodo de mi vida, en los ochenta, me dediqué a los tumores cerebrales cuando el bajo nivel de éxito hacía que pocos médicos se dedicaran a ellos. Continua llegint

“Estem morint malament”

Joan Carles Trallero, metge de malalts terminals

Tinc 55 anys. Soc de Barcelona. Soc metge, especialista en cures pal·liatives i acompanyament espiritual. Estic casat i tinc tres fills, Política? Diàleg, sempre! Creences? Soc cristià. Prepara’t per morir bé… i segur que viuràs millor!

‘Destellos de luz’
Pensa-hi: has de morir. La principal qüestió de la filosofia és com viure bé, i això inclou morir bé. El doctor Trallero viu amb la mort cada dia, i per això conversar amb ell és un curs accelerat de bona vida, la corona de la qual és una bona mort. Llegir el seu acabat de publicar llibre Destellos de luz en el camino ( Libros de Vanguardia) és una il·luminació emanada de la seva dotzena d ’històries d’acompanyament de malalts terminals: casos dels quals ha estat testimoni com a director mèdic de cures pal·liatives del programa Suanity ( www.suanity.com) i de la Fundació Paliaclinic ( www.fundacionpaliaclinic.com). Què hi ha més important que morir bé després d’haver viscut feliç?

A què es dedica?
A fer més suportable a altres éssers humans el camí cap a la seva destinació final.
Malalts terminals.
Intento pal·liar el seu patiment, ajudo a morir bé.
Se’n diu cures pal·liatives, no?
Una especialitat en la qual haurien de ser mínimament formats tots els metges.
No ho estan?
Ens formen per evitar la mort…, quan és inevitable que tots morirem! Continua llegint

En esta residencia deciden los ancianos

Una empresa pública ensaya en Sant Hilari Sacalm un centro donde no se impone la hora de acostarse o qué se come.

Sant Hilari
La mayoría quiere envejecer en casa. Así que las residencias de ancianos deberían ser lo más parecido a su casa. Pero en lugar de eso tenemos centros donde los residentes están limpios, alimentados y arreglados pero hay horarios para ir al lavabo, para levantarse, para comer…

Todo pensado para que cuadre el orden, los turnos, los números y la seguridad. Aunque no guste esa comida, aunque uno sea más bien noctámbulo, aunque no le Continua llegint