La plaça del Pi : la Rosassa

La façana principal té damunt de la portalada una gran rosassa de dotze braços del segle XIV, destruïda en l’incendi del 1936 i reconstruïda l’any 1943 per l’arquitecte Josep Maria Jujol, basant-se en fotografies i també en l’estudi de les rosasses dels monestirs de Pedralbes i de Sant Cugat

Aquesta antiga Basilica  es troba ja citada en documents del segle X com a centre d’un barri nou, a extramurs de la ciutat. En acabar-se el segle XI encara hi havia hortes

No s’han trobat rastres de les esglésies anteriors a l’actual, que comença a ser edificada abans del 1322. Se sap que l’any 1415 dirigia les obres Guillem Abiell.

La Mulassa en fa 450!

Des d’aquell llunyà 1568, la Mulassa de Barcelona ha recorregut tota la ciutat i ha viatjat multitud de vegades més enllà del terme marcat per Collserola i pels rius Besòs i Llobregat… fins i tot ha viatjat pel Mediterrani! Són 450 anys de fets rellevants, de prohibicions per ballar i llançar fuets, de perseguir a la canalla i de deixar-se acariciar. 450 anys de rebre monarques, de sortir a la televisió, de fer entremaliadures i fins i tot de ballar dins alguna escola. Amb fets i històries obscures però també de molt curioses i entretingudes, la Mulassa està disposada a tot per celebrar aquest aniversari amb tota la pompa. No us en perdeu detall! Continua llegint →

Casa Ardiaca

El carrer de Santa Llúcia, on destaca la Casa de l’Ardiaca

En aquest edifici vivia la jerarquia eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII quan la catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors. La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir a la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb portada de decoració Renaixentista, pati interior columnado, galeria, escalinata i font central.
En 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. L’A juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-ho amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes. Continua llegint →