Sobre el concepte de resiliència, podem entendre que és la capacitat que tenim les persones per fer front a les adversitats, superar-les i sortir enfortides.
Reaccionar a l’esdeveniment traumàtic de manera constructiva; superar el desànim, la impotència i l’espera passiva de solucions.
És també, l’expressió de les millors qualitats humanes: vitalitat, creativitat, humor, demanar i donar suport,reconèixer la fortalesa pròpia i del grup i actuar per reduir el dany. Continua llegint
[La Vanguardia, 6 de setembre de 2013, GEMMA MARTÍ]
La treballadora familiar Carmen Jofre (a la dreta) té cura de Carme García. Foto: Jordi Barreras/Arxiu
Tenir cura del cuidador. Amb aquesta idea l’Ajuntament va impulsar el 2007 –en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva– la Xarxa de suport a les famílies cuidadores. Actualment aquesta està integrada per dinou entitats i organitzacions que donen suport a familiars de persones afectades per diferents malalties –alzheimer, párkinson, càncer, demències…–.
En la prestigiosa revista “Investigación y Ciencia” de juliol 2013, s’insisteix que la solitud no només “et fa sentir malament” sinó que realment té efectes negatius per a la salut. Un nou estudi mostra també que les persones solitàries tenen reaccions no adaptatives davant l’estrès agut.
Ja en els anys 60’s, el científic Harry Harlow va mostrar la importància de l’amor matern. Els seus bebès de mico rhesus preferien la calor que emetia un peluix (que feia de mare) abans que el mateix menjar, resultant un creixement insatisfactori i molts micos van arribar a morir. La solitud no és bona companya per a la salut. Escurça l’esperança de vida, augmenta els riscos de sofrir Alzheimer, obesitat, diabetis, tensió alta, problemes cardiovasculars, etc.
![AllergPub_ESP02[1]](https://lacollacuidadora.net/wp-content/uploads/2013/09/AllergPub_ESP021.jpg)
Últimament, noves recerques mostren que les persones solitàries també tenen una mala reacció davant l’estrès perquè alliberen una gran quantitat de citoquines (proteïnes) que desencadenen una resposta inflamatòria que pot afectar negativament al funcionament de molts òrgans, a més de contribuir a la depressió.
Un equip del CIBERNED liderat pel Dr. Ramón Trullas, en col·laboració amb Neurologia del Clínic i de Sant Pau, han identificat un possible nou biomarcador per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer. El diagnòstic d’aquesta malaltia ve precedit per una llarga fase pre-clínica, en la qual els familiars observem “rareses”, però que es deuen a canvis bioquímics, estructurals i funcionals del pacient, que suggereixen que la patologia comença ja molt abans que apareguin símptomes clínics de la demència.
Avui existeixen dos biomarcadors acceptats per al diagnòstic precoç. Molt sintèticament:
Recentment vaig sortir amb el meu cotxe acompanyat d’uns familiars. Un d’aquests, molt gran, no volia cordar-se el cinturó, al·legant que eren ximpleries …
Independentment de les responsabilitats que podrien derivar-se, val recordar que en 2012, segons la D.G.Tràfic, es van registrar 1.304 víctimes mortals, de les quals un 22% no portaven el cinturó de seguretat i en el segment de nens menors de 12 anys, aquest percentatge de morts s’eleva al 26%.
Està comprovat que l’ús correcte del cinturó redueix sensiblement les probabilitats de mort i molt especialment en les bolcades, en aquest cas el risc de defunció disminueix en un 77%.
Ni amb aquestes el vaig poder convèncer…, però es va posar el cinturó de seguretat…