Avui, dia 24 d’octubre, hem fet la segona trobada del curs que comença. A la primera, jo no hi vaig poder anar, però avui sí,  i  hi he tornat a trobar   tota “la colla”. Ha estat gratificant veure com estàvem tots i totes de satisfetes de poder-nos retrobar, d’expressar quina era la nostra situació i què n’esperàvem i què ens aportaven les trobades. Hi ha hagut propostes de cara al curs que hem iniciat, i bàsicament, tothom ha coincidit en què era molt reconfortant ser acollit amb estimació  i poder constatar que tots sentíem  com a propis els problemes que es presentaven i els consells o recomanacions que anaven sortint per a solucionar-los. Avui hem acompanyat en el dol  la Maria Dolors Lacomba que se li ha mort el marit i  la Montserrat Rabasa que se li ha mort la cosina, germana, veïna…Quin respecte i quina comprensió hi ha hagut envers dues situacions d’acceptació de la mort tan diferents!  Quin caliu!   

Quan en acabar la trobada, a la parada de  l’autobús, mentre tres o quatre l’esperàvem, hem repassat com havia anat la reunió,  hem  constatat com, al llarg de tres o quatre anys, havia anat canviant la situació personal de cadscun  de nosaltres i com ens hi hem hagut d’anar adaptant.

Al llarg d’aquests anys més d’un membre de la colla s’ha vist obligat a ingressar la mare o el marit en una residència geriàtrica i d’alguna manera hem anat compartint una mica el trauma personal que aquesta nova situació li comportava i  el  sentiment de culpabilitat que podia generar aquesta determinació, aspecte que ha quedat  reflectit en més d’un escrit; altres, tristament, han perdut el marit, com ara jo, i d’altres continuen amb la lluita diària i constant d’anar resolent tots els problemes que es van presentant.

He estat rumniant i he vist com n’és de diferent, per a cadasdú,  l’acceptació  que  fem de la malatia i de la mort d’un ésser estimat. De l’acceptació de la malaltia n’hem anat parlant en diverses ocasions,  però de la mort, en general, no se’n parla. La mort sovint és un tabú i  no en parlem  gaire o gens en segons quins cercles i a mi, particularment, em sembla que caldria fer-ho. No sé què n’opineu vosaltres, els qui llegiu l’escrit, si és que el llegeix algú…

Hi ha força bibliografia que ens pot ajudar a superar aquest tabú. No parlo de llibres d’autoajuda. Parlo de llibres escrits des del rigor  científic, i des de l’experiència personal que ens poden servir per entendre la mort i  acceptar-la , o no, quan arribi i a acompanyar el malalt en aquesta etapa del final de la vida; a mi m’han servit.

Per si us interessa el tema, us dic  el títol dels  que jo tinc i he llegit (no pas amb la pretensió que siguin els únics i els més bons, són,  repeteixo, els que jo tinc). M’agradaria que us fossin útils i si  voleu en podeu disposar.

Vilanova i Vila-Abadal, Maria: La mort, una lliçó de vida? Mediterrània 2005

M. Schwartz: Morrie se’n va ( sobre la manera de viure mentre morim). Empúries, narrativa, 2000

Kübler-Ross, Elisabet; Kessler, David: Sobre el dol i el dolor. Sagarmata. Empúries   2006

Broggi, Marc Antoni: Per una mort apropiada. Edicions 62,2011

Aquest darrer acaba de publicar-se i qui l’escriu <Ha estat promotor dels organismes de bioètica de la Generalitat des del 1990 i actualment és president del seu Comitède Bioètica de Catalunya> i segons les paraules del propi autor:<…atès que un ha d’encarar, tard o d’hora, la possibilitat de morir i de veure morir a algú, convé tenir una idea realista i global de les decisions que acompanyen aquests moments i de quines formes d’ajuda se’ns  podran oferir o podem oferir nosaltres . Els dos exercicis, el d’acceptació del que ve i el de la possible  actuació, són importants.>

Jo, de moment, n’he llegit 4 capítols; són els que, ara,  m’han interessat.

Capítol-1: La vivència de la mort propera.

Capítol-2: La companyia al malalt.

Capítol-8: Dues actuacions bàsiques : evitar el dolor i les mesures inútils

Capítol-9: La bona mort i l’eutanàsia 

Allò que s’hi diu, ho he trobat molt encertat i aclaridor.  

Dilluns dia 17 d’ocubre, a la Contra de la  Vanguardia  en Victor Amela  (periodista) va fer una entrevist a l’autor d’aquesta obra, Doctor Marc Antoni Broggi i  la van comentar. La nostra companya Emmanuelle la va penjar al blog el dia 23. Us recomano  que la llegiu. És  molt interessant.